Curs Nivell 1 – Introducció al DVC
A partir del fort interès que va desvetllar la ponència del 21 de novembre sobre el Dèficit Invisible, el DVC, i per la valuosa tasca de sensibilització en l’àmbit clínic, docent, investigació i difusió que ha anat desenvolupant la Mercè Leonhardt, el 29 de maig es realitzarà el primer nivell del Curs d’especialització i capacitació en el dèficit visual cerebral (DVC). Aquest primer nivell és un curs introductori indispensable per a més endavant cursar el segon nivell, centrat en l’Avaluació i la Intervenció.
A qui va dirigit: professionals de neonatologia, pediatria, neuropediatria, oftalmologia, infermeria, psicologia, fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional… L’àmbit professional dels quals es desenvolupa en l’atenció de nadons amb factors de risc per al neurodesenvolupament i/o amb patologia cerebral.
El curs s’impartirà de forma presencial a l’Aula Sant Roc de l’Escola Universitària d’Infermeria de l’Hospital de Sant Pau, Barcelona. (Situada al costat de l’església del recinte hospitalari de Sant Pau, C/ Sant Antoni Maria Claret, 167)
INTRODUCCIÓ:
El DVC és una de les principals causes de pèrdua visual en nens prematurs i/o amb alteracions o lesions del sistema nerviós central, afectant la percepció i el processament visual més enllà de problemes oftalmològics. Alhora, el DVC està infradiagnosticat. S’estan diagnosticant només el 20% dels dèficits visuals cerebrals. Com destaca l’estudi del National Institutes of Health, això suposa, per exemple, que almenys el 3% dels nens en edat escolar primària poden presentar problemes visuals relacionats amb el DVC, manifestant-se com un aparent desinterès a localitzar i mantenir el focus visual en els objectes, retard en la resposta a un estímul visual, dificultat per processar informació visual simultània, dificultat per reconèixer objectes o cares, preferència per colors brillants, dificultat per determinar on dirigir l’atenció quan es presenten estímuls visuals competitius, dificultat amb la consciència espacial i les relacions espacials, i comportaments visuals inusuals com no mirar un objecte en assolir-lo (visió excèntrica) (Volpe, 2025). Amb això, molt sovint els nens que pateixen del DVC són diagnosticats erròniament, com per exemple de TEA, i per tant no reben l’ajut necessari per ells.
Quan aquests nens són detectats ja és a unes edats avançades que no permeten una recuperació òptima, en haver passat el període plàstic cerebral que ho permetria.
Aquesta tràgica situació és deguda, principalment, a dos factors: 1) és una patologia poc coneguda i estudiada en nadons, i 2) no hi ha professionals especialitzats per detectar-la i abordar-la a les edats de màxima plasticitat cerebral.
Formant professionals de la xarxa d’atenció primerenca en l’avaluació de la funció visual amb la bateria visual “ML” en nadons, es podrà fer una identificació precoç del desenvolupament d’un DVC, crear protocols de detecció més ajustats a la realitat clínica actual i desenvolupar una intervenció primerenca amb aquests nadons. Això contribuirà a estratègies de detecció precoç, estimulació dins la finestra plàstica cerebral i tractaments més eficaços, millorant la qualitat de vida i el pronòstic dels nens amb DVC.
